Els maltractaments ens provoquen, o ens haurien de provocar, la més gran indignació. Però no, encara estem insensibilitzats davant la violència domèstica perquè preferim tancar els ulls a veure els fets que mentalment no som capaços d'assimilar; restant-los-hi la importància que es mereixen.
Ens convencem a nosaltres mateixos de que són quatre casos aïllats produïts generalment en sectors marginals de la societat. Justifiquem aquests actes pensant que els maltractadors són gent problemàtica i malalta que necessita tractament psicològic. O, senzillament, neguem la seva existència en contra de l'evidència que ens faciliten els mitjans de comunicació dia rere dia.
En aquest país les víctimes de maltractaments dels últims anys superen de bon tros el nombre de víctimes del terrorisme. El país es convulsa per cada mort produïda per la confrontació d'ideologies polítiques, mentre resta impassible davant una mort produïda amb connotacions sexuals i/o sentimentals que reflexa l'abús de poder del sexe masculí respecte del femení.
¿Què no vulneren aquests dos fets la mateixa Declaració dels Drets Humans, aprovada per l’ONU el 1948?
"Tots els éssers humans creixen lliures i iguals en dignitats i en drets, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o d'altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement, o qualsevol altra classe.
Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seva persona."
Les pintures pretenen individualitzar cada víctima, mostrant el reportatge de la seva mort cruel a mans del seu cònjuge, rescatant-lo d'entre els petits articles de la secció de successos del diari. Normalment consisteix en tan sols una columna al costat de notícies de pactes de dirigents o d’atemptats a polítics importants. Aquest retall de diari explica la mort d'una persona en quatre línies. Els cops rebuts i el patir d'un ésser humà anònim reduïts i concentrats en aquestes quatre línies, com si aquesta persona no tingués cara, ni cos, ni passat.
Amb els meus quadres aquestes persones han recuperat el rostre, el cos i les ferides infligides. I ho han fet amb dibuixos molt gràfics, remarcant molt la figura, accentuant les zones sexuals, les lesions, la sang, les marques dels cops i amb un fons fosc, gairebé tètric que mostra el dramatisme de la situació viscuda. Tot això situat al mateix pla on trobarem aquell tros de diari que ens explicarà una història que volíem ignorar i que, de cop, cobra vida en aquest moment. Perquè ella era una persona amb un futur, trencat sobtadament per una mort prematura.
Davant d’aquests quadres, la tranquil•litat mental de l'observador s’ensorra, o així hauria de ser, perquè obrir els ulls és un pas molt dur però és el primer pas a la conscienciació. I la conscienciació social és necessària per a que la violència domèstica deixi d'existir.
Ester Besolí, gener de 2012
Més informació i més imatges a
exposicionsesterbesoli.blogspot.com
Tel. 635778325 / 977581242
esterbesoli@ya.com
"Víctimes del maltractament" ha viatjat per tot Catalunya. Ara, després de tancar l’itinerari, surten els quadres a la venda per primer cop al Taller d’Art Cinta Dalmau de Tortosa, del 7 de gener al 25 de febrer.
La inauguració està prevista per al dissabte 14 de gener a les 19:30.
Us esperem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada